El sorprenent rànquing dels municipis on més s’ha encarit l’habitatge

En dotze ajuntaments el preu s'ha més que duplicat. I, en 100 dels 203 analitzats, l'import ha augmentat més que el 63% de mitjana. En perspectiva, el salari mitjà brut a Catalunya ha pujat un 30% fins al 2024, l'últim amb dades disponibles.

Badia del Vallès és on més s'ha encarit l'habitatge, un 168,3%. Per tant, un pis de 81 m² –la superfície mitjana dels habitatges comprats al municipi– que fa deu anys costava 49.000 €, l'any passat es va comprar per 132.430 €. És un cas molt excepcional clarament marcat per l'entrada al mercat lliure d'un gran volum d'habitatge protegit.

Argentona (120,26%) és el segon municipi on més s'ha disparat el preu, seguit per Viella (112,39%), Arenys de Munt (110,61%) i Anglès (110,33%). Completen la llista Llinars del Vallès (108,34%), Montmeló (105,84%), Esparreguera (103,72%), el Masnou (101,65%), Sant Cugat (101,18%), Martorell (101,1%) i Esplugues de Llobregat (100,37%).

En canvi, a Barcelona l'habitatge s'ha encarit un 61,49%, lleugerament per sota de la mitjana. Ara bé, és el tercer municipi de més de 5.000 habitants amb el preu/m² més alt: de mitjana se n'han pagat 4.797,02 €. Sant Cugat del Vallès li ha arrabassat el segon lloc, que ocupava fa deu anys, quan el m² a la capital catalana costava 2.970,6 €. Sitges ocupa el primer lloc del podi amb 5.378,43 €.

Jaime Palomera, investigador de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (Idra), opina que les dades suggereixen "una extensió territorial de la pressió residencial, més que no pas una concentració exclusiva a la capital catalana". "La crisi de l'habitatge s'ha generalitzat a tot arreu, però adopta formes diferents segons el territori", conclou.

El director de la càtedra d'Habitatge Digne i Sostenible de la UPF-BSM, Ramon Bastida, adverteix que, en ciutats com la capital catalana i l'àrea metropolitana, "els preus continuen pujant, però en percentatge és possible que el creixement no sigui tan alt" i demana "tenir en compte el preu de partida del metre quadrat".

Quins són els municipis més cars?

Tot i que els preus s'hagin disparat en municipis que no acostumen a protagonitzar els titulars d'habitatge, els ajuntaments més cars continuen sent els mateixos que fa deu anys. Lidera el podi Sitges i, a més de Barcelona i Sant Cugat del Vallès, també hi ha Castelldefels, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Alella, Vilassar de Mar i Tiana.

Més enllà d'aquests, a la part alta de la llista hi abunden municipis de la costa del Maresme: el Masnou, Teià, Montgat, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Pol de Mar, entre d'altres. També hi proliferen les ciutats pròximes a Barcelona, com Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, el Prat de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Boi, Cornellà o Sant Adrià de Besòs. Finalment, entre els municipis més cars de Catalunya hi ha icones de la Costa Brava: Platja d'Aro, Calonge i Sant Antoni, Tossa de Mar, Palamós i Roses.

Un doble efecte d'arrossegament

Molts dels municipis on s'ha disparat el cost de l'habitatge pateixen les conseqüències de la greu crisi que assola Barcelona i el seu entorn, coincideixen els experts preguntats per l'ARA. La directora associada de l’Observatori de l’Habitatge Digne d’ESADE, Raluca Cosmina, resumeix: "La ciutat t'acaba fent fora i te'n vas als afores".

Tot i que no hi ha una relació causal, els municipis més propers a Barcelona tendeixen a registrar increments de preu més accentuats. Matemàticament el vincle entre dues variables s'expressa amb el coeficient de determinació: si hi ha una causalitat perfecta el resultat és 1, mentre que, si no hi ha cap relació, és 0. En aquest cas, el coeficient entre l'increment de preus i la proximitat amb la capital catalana és del 0,242. El gràfic de dispersió que acompanya aquest article mostra visualment la relació entre les dues variables. Els encariments es concentren en municipis propers a la capital.

La referent d'habitatge del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), Luisa Fernanda Pinto, subratlla que "Catalunya és un territori de metròpolis policèntriques", on hi ha diversos centres urbans que condicionen les dinàmiques als municipis del seu voltant, per exemple Granollers, Mataró, Sabadell o Vic. "Els pobles de l'entorn pateixen un doble efecte d'arrossegament: reben la pressió dels que ja no poden viure a Barcelona, i la pressió del seu propi centre comarcal", afirma Pinto.

Els experts consultats per l'ARA insisteixen que hi ha molts altres factors que expliquen les diferències entre municipis, com ara la pressió del turisme sobre el mercat residencial o la proliferació de segones residències en cada municipi. Per Palomera, "l'augment dels preus sembla respondre sobretot a dinàmiques pròpies", com ara el creixement de la població i del nombre de llars, l'escassetat d'habitatge assequible i una utilització "creixent" de l'habitatge com a actiu d'inversió.

Barcelona viu la pèrdua més gran de pisos de lloguer i ja encadena un any de pujades de preu

Les particularitats de Badia del Vallès

Liderar l'encariment de l'habitatge a Catalunya amb un increment que se surt absolutament de la norma (168,3%) és l'última de les particularitats que té Badia del Vallès. A tocar del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona i a pocs quilòmetres de Sabadell, quan va néixer Badia del Vallès tots els habitatges de la ciutat eren de protecció oficial. La majoria van perdre aquesta qualificació l'any 2023.

Badia no té activitat empresarial i compta amb poc més de 13.500 habitants, uns 400 més que fa deu anys, però lluny dels 26.000 que es van encabir en 0,93 quilòmetres als anys setanta. En un article a l'ARA a mitjans de l'any passat, les immobiliàries asseguraven que els lloguers ja estaven "pels núvols" i que havien començat a arribar "inversors", una cosa "impensable" fins llavors.

El municipi aspira a atraure veïns amb perfils diferents per canviar la seva realitat social: el 30% dels habitants té més de 65 anys i la seva taxa d'atur registral és un 70% superior a la de la comarca, mentre que, a l'altre costat, la d'immigració és pràcticament la meitat.

Cinquanta anys de Badia, la ciutat que va néixer com a barri